Xina produeix la meitat de l’acer mundial, però el seu creixement econòmic s’ha vist disminuït a un 7% fent que al seu propi país la demanda d’acer disminueixi notablement.
En tenir un creixement industrial tan moderat (el més baix des de 1991) i per no haver de tancar empreses i acomiadar a les milions de persones que treballen actualment en aquest sector, Xina manté una producció d’acer constant i necessita col·locar la producció que el seu propi mercat intern no consumeix a altres països, baixant els preus del producte i generant un gran desequilibri al mercat.
De fet, les seves exportacions van créixer un 63% al gener de 2015, comparat amb el mateix mes de l’any anterior. En tones, són més de 82 milions de tones, la major quantitat d’acer exportada per un país en tot el segle XXI.
Països productors i exportadors com Amèrica, Unió Europea o Corea del Sud es veuen altament afectats enfront d’aquest excés d’oferta a preu més baix del que ells tenen.
A Amèrica Llatina, la importació d’acer provinent de Xina va augmentar en un 75% i està fent tremolar les cotitzacions de grans companyies. Per això, països com Estats Units compareixeran aquest mes de Maig davant el Congrés per sol·licitar més aranzels. I no són els únics: Corea del Sud va sol·licitar ja en 2014 a l’Organització Mundial del Comerç un augment d’aranzels de l’acer xinès d’entre un 18 i un 33%.
Aquest mes de Maig, una reunió de l’Organització Econòmica per a la Cooperació i Desenvolupament analitzarà aquest tema de l’acer en conjunt amb tots els països i Xina, per tractar d’arribar a una solució.
Leave A Comment